Maia, cuidadora

Article publicat a la pàgina 6 del setmanari Catalunya Cristiana del 27 març de 2016. Maia (Geòrgia, 1993) estudia Medicina i ho compagina amb l’atenció d’una persona gran, un treball que li van facilitar a la Fundació d’Atenció a la Dependència-Sant Joan de Déu (FAD-SJD). En quin moment de la teva vida entra l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu? Vaig començar des de zero i ho tenia assumit. Però la realitat em va resultar més difícil. Vaig veure un buit, no sabia per on tirar ni què fer, no tenia ningú. Necessitava conèixer una persona que realment tingués ganes d’ajudar-me. No només és trobar una feina, sinó que aquesta et dibuixi una perspectiva de futur. Des d’una església a la qual vaig anar a buscar ajuda em van enviar a Sant Joan de Déu a fer un curset. Entre els professors, hi veig l’Ana Pérez, que ens va parlar de malalties pal·liatives. És diferent, m’agrada, l’escolto i m’arriba. Ens va dir que estava formant una Fundació i que la busquéssim els qui tinguéssim ganes de treballar. El primer treball me’l va donar a mi: un malalt pluripatològic. Com valores l’acompanyament de la Fundació? Va haver-hi un moment que li vaig dir a l’Ana: «Penso que puc fer més.» I ella em va animar a estudiar a la universitat. Si hi ha una paraula que la defineix és la generositat. I això no passa ni abunda. Em movia en un circuit de gent religiosa i ells donen sense pensar. He conegut gent molt bona, decent, generosa, senzilla i propera. El José Luis també ha estat una persona molt important de la Fundació. Va ser al meu costat quan més el vaig necessitar.

Maia, cuidadora 26 octubre, 2016